CARAVAGGIO: LA MORT DE LA MARE DE DÉU

Pintura del Barroc italià (1601-1606). Pintura a l'oli, 3,69 x 2,45 m. Museu del Louvre, París.

Aquesta és la darrera obra que Caravaggio pintà abans d’haver-se d’exiliar de Roma a conseqüència d’una baralla. És d'aquelles que representen una fita important en la història de l’art.

Té com a centre la mort de la Mare de Déu, envoltada de Maria Magdalena i dels apòstols. L’escena és d’un realisme que trenca els motlles convencionals i artificiosos de l’art tradicional, fins al punt que, com escriuen els biògrafs de l’artista, els frares carmelites de Roma que li havien encarregat l’obra es negaren a pagar-la-hi.

Caravaggio surt del corrent establert en la temàtica religiosa perquè presenta la figura de la Mare de Déu com si es tractés d’una dona ofegada, amb els peus descalços, el ventre inflat i ajaguda en una llitera. Les persones que l’envolten semblen tretes d’una sala de vetlla i manifesten els diferents comportaments que s’hi solen donar: el plor, la indiferència, la consternació, la reflexió... Els uns amb una actitud solidària i els altres sent-hi i prou. Tot el conjunt demostra que l’artista busca la font d'informació de la interpretació del fenomen religiós en la vida quotidiana i no en la tradició i el convencionalisme.

La crítica moderna veu en aquesta escena i en el rebuig esmentat dels frares de Roma un posicionament de l’artista en relació amb la controvèrsia teològica d'aquell moment. Efectivament, després del concili de Trento s’havia suscitat un fort debat sobre si la Mare de Déu havia mort com qualsevol ésser humà o bé si, com que era lliure del pecat original, havia experimentat un trànsit directament al cel sense haver de passar per la mort física. Caravaggio pren partit decidit per la primera posició ja que presenta la mort amb tota la cruesa i com a fenomen social. Els artistes fins a Caravaggio, incloent-hi Miquel Àngel, representaven la mort més com un alliberament i una sublimació que com un final, un enigma. Caravaggio afronta decidit la dimensió humana de la qüestió i no es recrea en la figura de Crist i dels àngels que acullen la Mare de Déu en el seu trànsit. La figura de Maria que presenta Caravaggió és molt allunyada de l’ideal de dona atractiva, maternal i pietosa en què s’havia recreat la iconografia tradicional.

Tot i això, no se'n pot concloure que Caravaggio defugi el discurs religiós, sinó que canvia l’enfocament de la seva lectura, que vol centrar en la presència de Déu en els aspectes més quotidians i trivials, en la humanitat sense convencionalismes que encarna la gent senzilla del poble, d’on l’artista treu els seus models.

Fixant-se en els aspectes tècnics, s'hi observa també la dimensió rupturista de l’artista. L’obra s'hauria hagut de situar en un lloc elevat que hauria obligat l’espectador a fixar-s'hi seguint la diagonal que dibuixa el cos jacent de la difunta. I la llum que irromp amb força al damunt del cos de Maria (o bé que en surt directament, com han suggerit alguns comentaristes) ofereix un gran dramatisme teatral al conjunt de l’escena. És el recurs tècnic denominat tenebrisme.

El tema i les interpretacions que se'n van fer ajuden a explicar-ne tant el rebuig oficial com els diferents propietaris que va tenir abans d’anar a parar a mans del rei de França Lluís XIV, que la va comprar el 1671, raó per la qual el quadre és al museu actual.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. EL GRUP D’APÒSTOLS

La realitat sociològica de la mort la representen el grup d’acompanyants. I Caravaggio es recrea a presentar les diverses actituds que es donen en una circumstància com aquesta. Ja no es tracta de recrear-se en actituds que moguin a pietat i devoció, sinó una reflexió que inclou, també, un canvi d’actitud davant el fet més transcendental de l’existència de la humanitat.

En la pintura de Caravaggio la visió del fenomen pren un sentit nou. No n'hi ha prou de presentar la revelació dictada als humans, sinó que cal valorar-ne l'acceptació.

2. LA MARE DE DÉU I MARIA MAGDALENA

Per Caravaggio, l’art consisteix a contraposar el valor moral de la vida quotidiana al valor intel·lectual de les teories. Per això el plor i el final de l’existència són prioritaris a altres postulats teòrics i doctrinals. Per què, si no, es posen en primer pla la figura d’una prostituta convertida (Maria Magdalena) i la d’una negada al Tíber que, diuen, va servir de model per representar la Mare de Déu?

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

3. ‘LA VOCACIÓ DE SANT MATEU’

Fidel a la seva ideologia, Caravaggio presenta el tema evangèlic del moment en què Crist crida Mateu perquè el segueixi com si es tractés d’una escena actual: roba, mobles, personatges... Només les figures de Crist i sant Pere respecten el seu moment històric.

La llum i la línia de la mà de Crist segueixen la mateixa direcció: Mateu, el qual, sorprès per la crida, sembla que encara prefereix l’ofici de banquer.

La llum, directa i coprotagonista de l’escena, ajuda a reforçar l’ambientació teatral del conjunt