CAPITELLS ROMÀNICS

Escultura en relleu. Art romànic. Edat mitjana, segle IX al XIII. Pedra o marbre. Dimensions diverses. Interior d’una església, portalada i, sobretot, als claustres.

Un capitell és un element arquitectònic que corona la part superior d’una columna i s’utilitza com un element de transició entre l’entaulament i la columna. La seva finalitat tècnica és la de reforçar la base de suport de la càrrega que rep l’arquitrau i transmetre-la a la columna i a la base.

Totes les cultures han aprofitat el capitell per plasmar-hi decoració i/o temes mitològics, ornamentals o doctrinals, des d’Egipte, Grècia, Roma, l'edat mitjana, de manera que pels estudiosos de l’art representa un element que ajuda a la identificació dels estils.

Durant l’edat mitjana s’acostumava a utilitzar els capitells com a suport de missatges doctrinals i els indrets on més els trobem són els claustres dels monestirs o de les catedrals.

La temàtica era molt variada i sovint eren distribuïts sense un criteri d’ordenació rígid. Així trobem capitells que representen formes vegetals sense altra pretensió que ornamentar la superfície cúbica del capitell; altres vegades la seva decoració segueix estrictes esquemes geomètrics o florals. Els que acostumen a entroncar millor amb la mentalitat religiosa de l’època són aquells que expressen programes doctrinals o bíblics, orientats a una funció didàctica i com a element de reforç religiós que tindrien els claustres. La font on s’inspira l’artista és la Bíblia, i tant hi apareixen escenes i personatges de l’Antic com del Nou Testament. També és habitual trobar en aquests indrets capitells on es descriuen escenes i personatges que tenen poc a veure amb la vida i el pensament religiós com poden ser, per exemple, escenes de la vida quotidiana (cacera, verema), personatges de l’època (monjos, nobles), escuts nobiliaris, etc. i aquells temes que volen fer referència a la lluita contra l’esperit del mal que es representa mitjançant monstres que l’artista imita dels llibres que circulaven en aquells moments, anomenats bestiaris.

Fotografia: Claustre de Sant Miquel de Cuixà.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

EXEMPLES DE CAPITELLS ROMÀNICS

1. CAPITELL DE SANT PERE DE RODES

Un dels exemples de capitell que es troben dins el primer romànic català el constitueix aquest exemple de Sant Pere de Rodes. Es troba a la nau interior de l’església, damunt del podi i al primer pis de columnes. El seu referent directe és l’estil corinti clàssic, és a dir, capitells cúbics amb fullatges i volutes, i del qual és una derivació clara.

Les bases estilístiques en què es fonamenta Sant Pere de Rodes ens parlen d’una primera via d’art romànic que ha pres les seves característiques de diverses fonts, l’islàmica -així ho demostren aquells capitells que presenten entrellaçats i que trobem als capitells que suporten els arcs diafragmàtics-, la visigòtica -en diversos arcs tancats de l’església- i, en aquest cas, d’aquelles fonts clàssiques que el ressorgiment carolingi havia pres del món clàssic grecoromà.

Donada la cronologia del primer quart del segle XI, tot fa pensar que aquest capitell és també d’aquesta data.

2. CAPITELL DEL CLAUSTRE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

La temàtica que té més presència als claustres dels monestirs i catedrals romàniques és aquella que es basa en la Bíblia (Antic i Nou Testament). Són abundants els capitells que en recullen històries i que tenen com a objecte afavorir i provocar la pietat i la devoció del monjo o del creient. En podem trobar exemples a Sant Cugat, al claustre de la catedral de Girona, a Santa Maria de l’Estany, i a molts altres llocs.

El capitell del claustre del monestir de Sant Cugat data de finals del segle XII i principis del XIII. Una de les cares d’aquest capitell ens presenta la figura de Noè que, seguint les indicacions de Déu, està treballant en la confecció de la barca que havia de salvar de la inundació la seva família i un exemplar de cada espècie per tal que no quedessin ofegats pel diluvi.

La curiositat d’aquest capitell l’hem de cercar en l’intent descriptiu de l’artista. La figura del personatge (com passa en la major part de capitells d’aquest monestir) queda centralitzada en un simulacre d’arquitectura que ajuda a centralitzar la narració. També és interessant observar com l’artista ha pres de la vida del seu temps tant el vestuari de Noè com l’ofici i les eines de fuster que utilitza per al seu treball. La referència, doncs, a la vida quotidiana és una constant font d’inspiració per reflectir temàtica religiosa.

3. CAPITELL DE SANTA MARIA DE L’ESTANY

El capitell ens presenta dues escenes, continuació l’una de l’altra, i separades per una simulació d’arquitectura. Al cantó esquerre, una noia està pentinant els seus cabells llargs, asseguda i vestida amb un vestit preciós, esperant el seu promès. A la segona escena els dos enamorats es fonen en una abraçada.

El claustre de Santa Maria de l’Estany (monestir de la comarca del Bages, Barcelona) data de finals del segle XII i és un bon exemple de la varietat de temàtica que presenta, des d’una rica temàtica religiosa (nau que toca a l’església) fins a decorativa, figurada, nobiliària i amb una notable presència de temes que ens il·lustren sobre la vida quotidiana durant l’edat mitjana.

Aquesta cara d’un capitell del cantó est és bon exemple d’aquesta tipologia atípica si considerem la funció primera que hauria de tenir un claustre, funció bàsicament religiosa. Tanmateix una anàlisi més acurada ens informa que l’artista ha volgut reflectir en aquestes dues imatges la temàtica amorosa que es descriu al llibre del "Càntic dels Càntics", de l’Antic Testament, on amb molta abundància de detalls i sempre amb un llenguatge simbòlic, s’expressa l’amor de Déu pel seu poble, prenent com a model l’experiència humana.

Si no fos aquesta la lectura correcta, tindrien plena vigència aquelles frases de sant Bernat, que es queixava que en la decoració de molts claustres apareguessin temes que tenen poc a veure amb la temàtica religiosa.