BERNAT MARTORELL: RETAULE DE SANT JORDI

 

Pintura catalana. Art gòtic, estil internacional. 1440. Pintura al tremp sobre fusta. 142 ´ 96 cm. Art Institute de Chicago.

 

Bernat Martorell (nascut a Sant Celoni i documentat entre 1427 i 1452) és la principal figura de la segona generació de la pintura anomenada del gòtic internacional i que segueix la tendència flancoflamenca.

 

L'obra de Bernat Martorell destaca pel fet d'haver sabut integrar la realitat quotidiana en les seves obres o, més ben dit, haver convertit els temes religiosos en escenes de la vida diària de la noblesa i de l'alta burgesia barcelonina. Sempre que li és possible afegeix aquells elements profans que ens fan sentir més propers als temes religiosos (vestuari, ambient social, utillatge, mobiliari, armadures). Aquesta característica és la que millor defineix l'escola flamenca. Això no obstant, no tenim constància documentada de cap visita de l'artista a Europa (estada continuada a Barcelona des del 1427). El fenomen es pot explicar per la presència a Catalunya de vitrallers i mestres de draps de Flandes en aquestes dates.

 

L'estreta relació entre l'obra de Martorell i la pintura flamenca la podem estudiar perfectament en la taula central del retaule de Sant Jordi del Museu de Chicago.

 

Aquesta escena formava part d'un retaule del qual es conserven quatre compartiments laterals (de 108 ´ 53 cm) al Museu del Louvre de París i que representen quatre moments de la vida del sant: sant Jordi davant del jutge, sant Jordi conduït al suplici, la flagel·lació de sant Jordi i la decapitació del sant. De tot el conjunt del retaule destaca la taula central fins al punt que, abans que la crítica l'adjudiqués a Martorell, era atribuït a l'anomenat Mestre de Sant Jordi.

 

El compartiment central ens descriu la lluita entre el sant i el drac en presència de la princesa. No som lluny de la sublimació d'aquells principis medievals que ennoblien els valors dels cavallers i situaven l'elegància i la valentia al servei d'una causa noble. Per això sant Jordi era el model en el qual s'havia d'emmirallar l'alta societat.

 

Al marge de les connotacions simbòliques, Bernat Martorell ens presenta el tema amb una gran elegància i amb una tècnica excel·lent. L'escena és espaiosa i profunda, marcant dues diagonals paral·leles d'esquerra a dreta i que defineixen l'una els personatges principals i la segona l'arquitectura del fons. Aquestes dues diagonals seccionen per la que marca la llança i el drac. I mentre que les primeres estan remarcades per colors clars, la darrera està treballada amb colors molt més foscos. Aquest diferent tractament cromàtic reforça el seu sentit simbòlic.

 

L'artista ha sabut transmetre un missatge mitjançant la dialèctica acció-contemplació, però sobretot a través del joc de les mirades que ens interrelacionen els personatges principals dispersos en el paisatge. La figura humana és el centre d'interès de l'artista, de la qual destaca la força de les mirades fins al punt d'establir un discurs continuat entre aquestes. Per exemple, la mirada intensa del drac, la de sant Jordi i la del cavall, que marquen un triangle compositiu amb una gran força i intensitat que contrasta amb la mirada baixa i humil de la princesa. La descripció de les diverses actituds ens porta al mateix dualisme: dinàmica -en alguns moments frenetisme, com en el cas del cavall espaordit- contra passivitat.

 

Un altre aspecte que destaca en l'obra és la minuciosa descripció ambiental: cuirassa del guerrer, vestimenta de la princesa i ambientació urbana (espectadors que contemplen l'escena enfilats damunt de la muralla). Tot el conjunt ens situa, doncs, en una ambientació plena de poesia i de lirisme, molt propi del temps.

 

 

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

OBRES RELACIONADES

 

 

 

1. DETALL DEL RETAULE DE SANT MIQUEL DE CRUÏLLES (Lluís Borrassà, 1416)

 

L'esperit dinàmic i narratiu de l'obra de Borrassà és fàcilment visible en aquest fragment de retaule conservat al Museu d'Art de Girona.

 

Borrassà, un dels primers introductors del gòtic internacional, ens descriu l'escena a partir d'un cercle dinàmic que gira al voltant dels monstres centrals (símbols dels dimonis i del poder del mal). Destaca, també, l'interès pel paisatge i pel tractament dels vestuaris dels seus protagonistes.

 

 

 

2. DETALL DEL RETAULE DE LA PIA ALMOINA (Joan Matas, 1417)

 

El fragment forma part d'una taula dedicada a la figura de sant Sebastià que es conserva actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya i que data del 1417.

 

El pintor Joan Matas destaca per l'elegància i la finor amb què descriu els seus personatges. La posició del cos del sant, la riquesa dels vestits, l'ambientació de l'escena i el lirisme del conjunt són un conjunt d'elements que ens situen Joan Matas dins del corrent del gòtic internacional català.

 

 

 

3. DETALL DEL RETAULE DE LA TRANSFIGURACIÓ (Bernat Martorell, 1452)

 

Amb Bernat Martorell s'assoleix el punt àlgid del corrent artístic anomenat gòtic internacional. Una mostra ens l'ofereix aquest fragment del retaule de la transfiguració, de la catedral de Barcelona.

 

El pintor mostra molt interès en els detalls quotidians que envolten l'escena religiosa de les noces de Canà, moment en el qual Crist, segons la narració de l'Evangeli, va convertir l'aigua en vi.

 

El fragment ens permet estudiar aspectes quotidians de la vida de l'època com ara els vestits de les diferents classes socials, el mobiliari, el parament de la taula. Observem, així mateix, les situacions d'individualització i a la vegada d'interrelació dels personatges que intervenen en la festa. Tot ens porta a observar que el tema religiós ha esdevingut un pretext per representar moments i temes de la vida quotidiana.