'AUGUST DE PRIMA PORTA'

Escultura exempta: retrat. Art romà. Període imperial, inicis del període de l’Imperi (vers l’any 20 aC). Marbre (originàriament policromat). 2,09 m. Museus Vaticans, Roma.

El costum de representar el governant en un retrat dignificat s’havia estès des dels regnes hel·lenístics, costum que va assimilar Roma.

El nom de Prima Porta li ve per un indret als afores de Roma, vora la Via Flaminia, on la vídua de l’emperador, Lívia, es va retirar en quedar-se vídua. Entre els records personals del seu difunt marit, sembla que es va emportar a la seva residència l’escultura en bronze (o en or) de la qual en va encarregar la còpia que avui conserven els Museus Vaticans.

El tipus de retrat que ens ofereix aquesta escultura varia substancialment dels models del període republicà. Així, no el trobem representat com si es tractés d’un model genèric, sinó dotat dels trets específics que posen en relleu les seves funcions de governant. Com a líder que va impulsar una revolució política durant la seva primera etapa, com a general invicte que arenga un hipotètic exèrcit, com a benefactor del poble, com un heroi grec, i com un sacerdot emparentat amb els déus.

Vesteix d’imperator, amb túnica curta i cuirassa decorada amb relleus al·legòrics a la seva funció de governant i conqueridor de la Gàl·lia i d’Hispània. L’actitud i gesticulació de l’orador li confereix una destacada personalitat, que supera el model en el qual s’inspira, el Dorífor de Policlet, molt més idealista, abstracte i espiritual.

Els referents al model grec són evidents: les dues presenten els suports damunt la cama dreta, mentre deixen en repòs la cama esquerra. Notem també la diferència entre una figura despullada (que es mou dins d’uns paràmetres més idealistes) i la figura guarnida que plasma millor una personalitat històrica i real. Tanmateix, l’armadura, amb un detallat treball en relleu, s’ajusta tant al cos que en cap moment es pot dissimular els trets anatòmics del personatge. D’aquesta manera, el Dorífor s’ha transformat en August. S’ha romanitzat un model grec sense deixar de banda les línies d’estructura física que marca el model clàssic però afegint-hi els trets polítics, aportació típicament romana i imperial.

S’ha d’observar, així mateix, la frontalitat de la figura d’August a fi de reforçar la relació directa amb l’espectador, per a la qual cosa l’extensió del braç dret reforça el seu caràcter autoritari. Amb aquests trets la figura d’August, acompanyat de la seva mirada fixa, la forta personalitat, el seu gest, el bastó de comandament..., controla l’espai escènic del seu voltant i crea una sensació d’autoritat i de respecte.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. CUIRASSA D’AUGUST

La figura i el missatge que vol transmetre la figura d’August es reforça amb els relleus de la cuirassa.

A la part superior, el cel estén el seu mantell damunt del seu cap i a sota reposa la terra, protegida per les dues divinitats protectores de l’emperador, Apol·lo i Diana, mentre el sol travessa l’espai amb una quadriga precedida per dues nimfes. Al centre, una figura que vol representar Roma acompanyada de la lloba mítica rep les insígnies que les victòries de l’emperador han recuperat dels seus enemics.

2. FIGURES AL PEU DE L’EMPERADOR

Les figures de Cupido i del dofí, situades als peus de l’emperador, fan referència a l’origen diví de la figura d’August. Les dues figures i el fet que l’emperador vagi descalç són els trets que reforcen la relació de l’escultura i de la persona d’August amb el fet religiós i mitològic que acompanya les seves funcions de polític i militar.