ANDY WARHOL: 200 LLAUNES DE SOPA CAMPBELL's

Pintura de les segones avantguardes. Pop-art americà (1962).

Andy Warhol ha esdevingut el més popular dels representants de l'art pop americà. Ja en les seves primeres obres va introduir objectes i productes comercials molt populars en la societat americana (llaunes de sopa, detergent, ampolles de Coca-cola...), reproduïts en pintura o serigrafia com si es tractés d'una fotografia o d'un anunci publicitari. A partir de les representacions singulars o úniques d'una mateixa cosa, els mòduls, Warhol va passar als múltiples, on repetia moltes vegades la mateixa imatge, utilitzant un procediment mecànic, la serigrafia, que li permetia obtenir la mateixa composició tantes vegades com calgués. De vegades hi introduïa variacions amb petits canvis cromàtics i veladures (com, per exemple, en l'obra Green Coca-cola bottles). Gràcies a l'aplicació d'aquesta tècnica, que li permetia substituir els anuncis dibuixats per les seves reproduccions fotogràfiques, va poder prescindir dels apunts i croquis previs. El procediment és el següent: un cop s'ha obtingut el clixé de la imatge, aquest es reprodueix les vegades que calgui damunt la tela o damunt qualsevol altre suport. Arran de l'aplicació d'aquesta nova tècnica, a partir de l'estiu de l'any 1962, Warhol i els seus ajudants van dur a terme un miler d'obres en un temps rècord, des de l'agost fins al desembre. Les seves tècniques d'impressió són idèntiques a les pintures sobre tela.

Warhol estava convençut que l'art havia de tenir el mateix caràcter anònim que la vida que observava al seu voltant. Assumir el múltiple, representació d'un infinit geomètric, o l’estandardització d'una unitat de mesura que anul·la tota psicologia individual, vol significar l'individu repetit en home-massa, multiplicat o arrossegat pel sistema productiu cap a una condició de consum.

Cal relacionar l'estandardització i el múltiple, aspectes que defineixen la seva obra, amb la presència freda i distant de les grans ciutats, les megalòpolis, extensions urbanes que valoren la quantitat, i dels gratacels, la finalitat dels quals és exhibir les coses públiques i productives.

El significat d'aquestes obres és representar les imatges dels objectes, no pas els objectes mateixos, els quals tenen una qualitat d'anonimat i no creen enigmes.

Altres obres seves són Mao Zedong, Sopa Campbell's, Bitllets de dòlar, Mick Jagger, Elvis I and II, Dick Tracy, Marilyn Monroe, Jacqueline Kennedy i sèries com Cotxes o Desastres.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

1. ‘SOPA CAMPBELL’

Pintura acrílica sobre tela (0,915 x 0,61 m). Col·lecció Aachen, Ludwing.

El mòdul o unitat a partir de la qual crearà el múltiple. Vegeu la diferència entre la singularitat de l'objecte i les rèpliques quasi infinites.

2. ‘GREEN COCA-COLA BOTTLES’

(1962). Whitney Museum of American Art, Nova York.

En aquesta imatge múltiple, reprodueix 210 ampolles de Coca-cola, en moltes de les quals es poden apreciar les diferències que l'artista hi va anar introduint; així, va aconseguir un cert caràcter d'espacialisme, que li donava la veladura del color en què estampava, en negre o en colors terrosos, el motiu fotogràfic que, en aquest cas, era l'ampolla. La llum submergeix els objectes en una mena d'esfumat.

3. ‘LA CADIRA ELÈCTRICA’, DE LA SÈRIE 'ORANGE DISASTER'

(1963). Tinta de serigrafia i pintura de polímer sintètic sobre tela (269,2 x 208,3 cm). Col·lecció de la família Harry N. Abrams, Nova York.

Vet aquí una obra basada en un seguit d'imatges, en aquest cas la cadira elèctrica, l'instrument d'execució dels condemnats a mort més utilitzat als Estats Units d'Amèrica. Té altres sèries semblants, amb temes com ara accidents de carretera o bé imatges de maltractaments i d'aldarulls racistes. Amb aquesta mena de quadres pretenia criticar la falta d'emoció provocada per la contemplació d'un excés d'imatges: «En observar un espectacle pertorbador molt de lluny, des d'un punt de vista determinat, deixa de produir efecte i mai més no es pot concebre com quelcom real».

4. ‘MARILYN MONROE’

(1967). Col·lecció Kimiko i John Powers, Colorado.

En aquest múltiple es reprodueix la imatge de la més popular i mítica actriu del sex symbol americà, Marilyn Monroe. També va dur a terme altres múltiples amb el rostre de Liz Taylor o Mick Jagger. Els colors sempre són vius i brillants.

5. ‘MAO ZEDONG’

(1983). Acrílic i liquitex sobre tela (2,54 x 2,03 m). Col·lecció Phillips. The International Fine Art Auction.

Retrat polític, singular i únic, del líder comunista xinès Mao Zedong, que impressiona per les grans dimensions i per l'atreviment en la tria dels colors. En aquesta mateixa línia destaca la popular Jacqueline Kennedy, muller del president dels Estats Units mort en atemptat l'any 1968.

OBRES RELACIONADES

6. ROY LICHTENSTEIN: ‘MIENTRAS YO ABRÍA FUEGO’

(1964). Tècnica mixta sobre tela (3 plafons d’1,73 x 2,47 m). Museu Municipal, Amsterdam.

7. TOM WESSELMANN: ‘COLLAGE A LA BANYERA/1’

(1963). Oli, vernís acrílic sobre tela i diversos objectes (1,225 x 1,525 m). Museu d'Art Modern, Frankfurt.

8. JAMES ROSENQUIST: ‘PRESIDENT ELECTE’

(1960-1961). Tríptic, oli sobre isorel (2,228 x 3,66 m). Centre Pompidou, París.

9. EQUIP CRÒNICA: ‘AMÈRICA AMÈRICA’

(1965). Linòleum (0,747 x 0,60 x 0,70 m). IVAM (Institut Valencià d'Art Modern), València.

A Espanya els representants més significatius del pop-art van ser els valencians Rafael Solbes, Manuel Valdés i J. Antoni Toledo, agrupats en l'Equip Crònica, fundat el 1964. Sovint treballaven sèries senceres dedicades a un sol tema. A partir dels anys 1967-1969, van desenvolupar sèries els temes i personatges de les quals s'inspiraven en la tradició espanyola.