ALEXANDER CALDER: STABILE-MOBILE

Escultura cinètica nord-americana (1963). Planxa metàl·lica pintada, barnilles, 341 cm. Withney Museum of American Art, Nova York.

Des de la dècada del 1960 l’escultura representativa de l’art cinètic es va desenvolupar, en part, gràcies a les aportacions de l’enginyer i artista nord-americà Alexander Calder.

Les seves escultures més populars són els mòbils o estructures penjades que es caracteritzen per ser fetes de planxes de metall retallades i pintades de colors primaris, planxes que un conjunt de filferros metàl·lics uneixen en equilibri i que es mouen amb el pas de l’aire de manera que s’aconsegueixen variacions tridimensionals. El balanceig els fa canviar de forma i els converteix en orgànics i provisionals, com si fossin joguines.

Els mòbils introdueixen la idea del temps en l’escultura gràcies al moviment.

Els primers són dels anys trenta i el nom, mòbil, el va plantejar Marcel Duchamp, que va ser un dels representants principals del dadaisme (primeres avantguardes).

Calder dividia els mòbils en tres categories: drets, murals i suspesos.

Indian feathers és un mòbil dret, per tant, té una part estable (stabile) que l’ancora a terra. Abans que mòbils havia fet stabiles (nom proposat per H. Arp) per a les construccions estacionàries.

Sembla que la idea de fer escultures com aquestes la hi suggerí un quadre de Mondrian que li va fer pensar com es veurien aquells rectangles de colors si es poguessin moure. Primer va experimentar amb escultures motoritzades i impulsades amb manetes, però des del 1932 creà els ameboides en suspensió moguts pel vent. L’escultura cinètica inspira formes que s’aguanten d’una manera inestable sobre un precari punt de suport i giren amb el vent o es mouen per un sistema descompensat de pesos. Potser recorden la idea constructivista segons la qual l’art en moviment constant pot representar la vida.

Les formes mironianes (va ser molt amic de Miró) semblen haver influït en aquest artista de manera que algunes obres seves són com pintures de Miró fetes escultures.

Calder, que s’havia format com a enginyer mecànic, va començar fent figures de circ de filferro en miniatura (cavalls, elefants, girafes...), d’un gran enginy i habilitat. Els circs, famosos a tot arreu, no el van allunyar d’una labor artística caracteritzada per una gran creativitat, l’humanisme, l’optimisme i la ingenuïtat. El seu esforç creatiu era immens i va arribar fins i tot a dissenyar avions i automòbils, pintats amb uns colors alegres que denoten una posició optimista. Tot i que era un inconformista, no va dirigir mai l’humor contra l’art, sinó tot el contrari. Volia fer coses que fossin divertides de veure, sense cap valor propagandístic. Les seves obres estan en la línia de Brancusi i Miró per la ingenuïtat (naïf) i l’amor pell joc.

Les seves arrels es troben en el surrealisme i constructivisme (moviments de les primeres avantguardes). En les seves obres hi domina la lògica geomètrica i l’espontaneïtat, la fantasia, l’humor, la sensibilitat i la ingenuïtat.

Després de la Segona Guerra Mundial va començar a fer diverses versions monumentals dels mòbils i dels estables o stabiles, els quals romanen agafats a terra com formes antropomorfes.

Calder no fou pas l’iniciador de l’art cinètic en l’escultura, sinó que va ser l’artista constructivista Naum Gabo el primer a introduir el moviment en una escultura abstracta. Hi ha autors que atribueixen a M. Duchamp aquesta aportació en la seva Roda de bicicleta (1913). Calder va ser, però, el primer a crear un art en moviment.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

1. ‘LLEÓ’

És un animòbil del Circ de Calder. Al primer quart de segle hi va haver una gran moda del circ. Calder en va crear un i en va fer moltes representacions pertot arreu, que el van popularitzar molt i li van permetre de conèixer molta gent i establir relacions. Era un gran aficionat a aquest espectacle i des de molt jove s’havia dedicat a construir tota mena de ginys.

2. ‘BMX-CALDER’

Pintures d’automòbil sobre BMW 3’0 csl. BMW Museum, Munic.

3. ‘La grande ViteSse’ (1969)

Des dels anys seixanta realitza grans escultures stabile, en contraposició amb els mòbils, sobretot en les escultures a l’aire lliure, per les quals l’espectador es pot passejar. Els estables o stabiles que es poden veure en places públiques de diferents ciutats (a Barcelona n’hi ha un davant la Fundació Miró) semblen oposats als mòbils, però encara que siguin estables hi ha un sentit de moviment en el disseny: comencen sent estrets i acaben sent molt amples. El vermell és el color preferit de Calder per a aquestes obres.

4. ‘CALDERBERRY BUSH’ (1932)

Els primers mòbils de Calder eren accionats per una maneta o un motor. Posteriorment va voler que les escultures es moguessin per elles mateixes sense recórrer a la mecanització. Volia enriquir l’escultura abstracta.