‘TAPÍS DE LA CREACIÓ’

Tapís. Art romànic. Edat mitjana (mitjan s. XII). Brodat sobre llana. La part conservada fa 4,15 ´ 6,35 m. Tresor de la Catedral de Girona.

El Tapís de la Creació de la catedral de Girona és un dels conjunts medievals que presenta una temàtica més complexa i rica de l’estil romànic. Es tracta d’una peça de llana brodada amb la tècnica de cadeneta i que denota unes mans expertes que alguns comentaristes han localitzat en algun monestir o castell. La seva procedència és encara una incògnita, tot i que hi ha elements que fan pensar en algun indret de l’Europa central o el nord d’Itàlia.

La part que ens ha arribat –la que correspondria a la part superior– presenta la iconografia següent: el cercle central conté el Crist en majestat, amb aparença d’un Apol·lo amb la inscripció que l’envolta on es diu «rex fortis» (‘rei poderós’), sobre el color blau de fons; al seu voltant, vuit compartiments descriuen el programa de la creació del món amb les corresponents cites bíbliques, tal com es descriuen al llibre de l’Antic Testament del Gènesi. Aquest conjunt està envoltat per una inscripció on es llegeix «in principio creavit Deus celum et terram, mare et omnia qua in eis sunt. Et vidit Deus cuncta que fecerat et erat valde bona» (‘al principi Déu va crear el cel i la terra i tot allò que hi ha en ells. I va veure Déu que tot allò que havia creat era molt bo’). A la part de fora d’aquest cercle, un rectangle torna a delimitar el contingut i l’espai, als angles del qual cavalquen els quatre vents cardinals amb els seus respectius noms, damunt d’uns bots inflats bufant corns. Finalment, un rectangle exterior, dividit en petits cassetons, presenta la temàtica del temps quotidià i el connecta amb el temps bíblic de la part central: als angles, els quatre rius del Paradís Terrenal, al fris superior la imatge de l’any amb les quatre estacions al seu costat i a banda i banda les figures de Caín i Abel com a símbol de les dues funcions econòmiques bàsiques: l’agricultura i la ramaderia. Les franges laterals en sentit vertical, a dreta i esquerra, contenen els dotze mesos de l’any amb les activitats agràries respectives i el sol i la lluna. La franja inferior, de la qual només es conserva una part i que donaria continuïtat a la resta del tapís, avui perduda, descriu la invenció de la Santa Creu per la mare de l’emperador Constantí, santa Helena.

La composició està basada en el cercle, el quadrat i el triangle, elements geomètrics que, seguint l’organització medieval, contenen un alt grau de simbolisme: ordre, equilibri i eternitat.

Els dos cercles concèntrics donen idea d’una roda que desenvolupa radialment un programa teològic i que té el seu centre en la figura de Crist. Els quadrats i el rectangle reprenen la formulació pitagòrica i hi aporten una significació cristiana amb una significació d’espai, de dimensió terrenal i temporal. Finalment, el triangle compositiu que dibuixen l’any, el sol i la lluna dóna un sentit teològic i temporal a tot el conjunt.

S’ha discutit molt sobre la part del tapís que falta. Alguns comentaristes opinen que li faltaria només la part del mes de febrer (sota el dies solis), un riu del Paradís (el riu Tigris) i un altre riu a la part contrària, els mesos de gener i desembre ocupant els primers cassetons horitzontals que tancarien el quadrat, mentre que els cinc cassetons que es correspondrien amb els de la part superior del tapís estarien ocupats pels quatre elements emblemàtics del món medieval (el foc, la terra, l’aigua i l’aire). Un darrer cassetó, simètric al superior Annus l’hauria ocupat un element significatiu no identificat. Aquesta interpretació té el problema de deixar sense completar el fragment de la invenció de la creu que es conserva en l’estat actual.

Una altra interpretació més complexa és la hipòtesi que a la part inferior hi haurien dos quadrats, idèntics en dimensions a la part conservada, que inclouria la figura de l’emperador Constantí al centre i al quadrat inferior una temàtica apocalíptica. Als registres laterals hi haurien estat representats els signes zodiacals, els dos rius que falten i que ocuparien els dos angles inferiors i sense identificar, la resta de cassetons de la franja horitzontal inferior (es podria pensar en una temàtica apocalíptica).

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. CERCLES CENTRALS

Durant l’edat mitjana les composicions circulars sempre tenien una lectura que indicava perfecció. Per això moltes vegades la imatge de Déu anava envoltada per un cercle.

L’artista del Tapís de la Creació ha inclòs la imatge del Pantocràtor al centre de tota la composició per indicar la perfecció de Déu. De manera semblant ha organitzat els dies de la creació –on afegeix la figura de dos àngels a la part superior que amb les seves teies encesa i apagada simbolitzen la llum i la tenebra– seguint fidelment el relat del llibre sagrat del Gènesi amb la idea posada en el text que envolta la composició central: la perfecció de l’obra de la creació, abans del pecat original.

Aquesta composició està organitzada seguint una fórmula radial de manera que tots els temes ens condueixen al punt i a l’eix central que dóna sentit a tota la creació.

La imaginació descriptiva i temàtica és important de fer notar, sobretot en els compartiments on es descriuen els animals de mar (compartiment inferior) i en què es descriu com Adam dóna nom als animals de la terra.

2. COMPARTIMENT INFERIOR ESQUERRE: «DIES SOLIS»

El compartiment dedicat al sol representa un dels centres bàsics dins de la composició de tot el conjunt, juntament amb el dedicat a la lluna (a la part oposada) i al que ocupa la part central superior (Annus). Els tres temes dibuixen un triangle compositiu (el triangle sempre ens remet a la divinitat) que determina el seu valor cosmològic en sentit cristià. I és per això mateix que l’artista els remarca amb un fons blanc que destaca de la resta de temes.

És evident la referència clàssica del tema: el sol ens apareix representat com si es tractés de la divinitat pagana de Júpiter que cavalca damunt del seu carruatge mentre fa el seu recorregut diürn. El mateix podem dir de la representació de la lluna (molt deteriorada) a la part oposada.

3. FIGURA DE L’«ANNUS»

La figura de la mesura del temps (Annus, ‘any’) ocupa la part superior de l’eix vertical que articula tot el conjunt del Tapís de la Creació i, en aquest sentit, dóna coherència a tota la composició, entesa en el sentit cristià: el Crist central (Pantocràtor) que presideix l’obra de la creació (part central) també es fa present en la història humana que es mesura a través del temps i l’espai (mesurada a través de les activitats agràries de la humanitat).

La figura de l’Annus se’ns representa com un ancià prenent novament la imatge de la iconografia pagana: el déu Kronos, el déu del temps, amb el bàcul d’un ancià i amb la roda del temps a la seva mà esquerra. És evident, també, la seva relació compositiva amb el dies solis i amb el dies lunae.

4. FIGURA DEL MES D’ABRIL

A les franges verticals laterals –a la part de la dreta molt deteriorades– l’autor ens ha distribuït els mesos de l’any, sis per banda (hi falten els de la part inferior de la dreta: novembre i desembre, i els de l’esquerra: tot gener i una part de febrer). Cada mes està representat per l’activitat econòmica més rellevant de la vida al camp: la sembra, la caça i la pesca, el pasturatge.

El requadre que correspon al mes d’abril és un dels més significatius, ja que ens dóna elements que ens permeten deduir la procedència del Tapís de la Creació, tot i els afegits que s’hi van incloure en una restauració de la peça realitzada als anys cinquanta i que afecten el pagès que manipula l’arada. S’observa que el pagès condueix una arada de rodes que es veu que era desconeguda en terres catalanes i era utilitzada en indrets on la qualitat i profunditat del sòl requerien aquest tipus d’instrument estirat per animals, com eren les zones de terres profundes del centre d’Europa o del nord d’Itàlia. Altres autors, contràriament, creuen que l’artista devia conèixer aquest instrument i no tenia problemes per incloure’l en la seva obra.