'GÀLATA MORIBUND'

Escultura exempta. Art grec: període hel·lenístic (vers el 230 aC). Còpia romana d’un original del període hel·lenístic. Marbre. Ubicació: Museu Capitolí. Roma.

L’escultura en marbre ens presenta la figura d’un guerrer gàlata agonitzant, prostrat al terra mentre descansa damunt del seu braç dret. L’expressivitat de la figura, al costat dels ideals polítics que porta implícits, fan d’aquesta escultura una de les més representatives de l’art hel·lenístic.

El Gàlata moribund ens remet al regne de Pèrgam, un dels regnes desmembrats de l’Imperi d’Alexandre el Gran, a la zona mediterrània de l’actual Turquia. L’any 279 nombroses tribus d’origen celta que habitaven l’Europa central van irrompre sobre el Mediterrani oriental. En aquells moments s’acabava de fundar el Regne de Pèrgam (280 aC). L’amenaça que representava la invasió va fer suscitar entre els governants d’aquest regne el paral·lelisme amb una situació històrica semblant, contra la invasió persa, en la qual Atenes va prendre el lideratge, i els monarques de Pèrgam es presenten com els nous defensors de la cultura clàssica grega.

Amb aquests ideals, el monarca Àtal I (241-197) es va dedicar a engrandir la capital, va fer construir unes fortes muralles i va embellir la ciutat. Per tal de donar més arguments a la seva figura i al paper que va desenvolupar en relació amb la derrota dels invasors, va fer esculpir figures escultòriques al·lusives a aquesta empresa militar.

Dins d’aquest context, doncs, l’art es va convertir en un mitjà al servei de la glorificació d’un monarca i d’un regne, i els artistes plasmaven un llenguatge artístic que es fonamentava en l’ideal de victòria sobre els enemics de Grècia i de la cultura grega. Així, la força dels victoriosos queda mesurada per la força dels vençuts.

L’artista aprofita tots els detalls per mostrar-nos una raça diferent, aspecte que queda ben reflectit en els seus trets anatòmics (bigoti, cabellera, trets facials...) i pels elements de complement que porta (l’espasa, la corda al coll, l’escut, el corn...).

El personatge es doblega de dolor, estoicament silenciós i amb uns trets anatòmics que el converteixen en un model humà de gran plasticitat i bellesa anatòmica. L’artista no deixa passar cap detall a fi de subratllar les seves virtuts físiques.

La composició segueix un esquema piramidal estricte amb el vèrtex al cap del guerrer, i un clar joc de diagonals defineixen i estructuren tota la figura.

El Regne de Pèrgam ha donat a la història de l’art exemplars magnífics d’escultura. Entre altres, els relleus de l’altar dedicat a Zeus i la figura del Gàlata Ludovisi.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

ALTRES OBRES DEL PERÍODE HEL·LENÍSTIC

1. 'GÀLATA LUDOVISI'

També conegut com a Gàlata suïcidant-se. Es conserva al Museu de les Termes de Roma.

Còpia romana en marbre d’un original del temps d’Àtal I, rei de Pèrgam (vers el 230 aC). Té uns 2,10 m d’alçària i se’ns mostra molt restaurat en els braços dels dos personatges.

La composició, molt més complexa que la del Gàlata moribund, obliga a una mirada des de punts diversos a partir dels quals es fa explícit el dramatisme i dualisme que vol manifestar (home-dona, vestit-despullat, vida-mort, braç caigut-braç actiu, activitat-defalliment...).